Nicolas Bourriaud fa una reflexió sobre la figura de l’artista actual, que s’apropa més a un navegant, convertint-se la seva obra en una “fulla de ruta”. Segueix amb els artistes de paisos periferics, a qui recomana seguir centrats en la seva identitat cultural, dins del panorama multicultural implantat per l’economia i la política, on la tendència de l’art contemporani és adaptar-se progresivament al moviment de la globalització, fent de la diversitat un mirall invertit que resulta ser uniforme.
«La capacidad de navegar por el saber está a un paso de convertirse en una facultad predominante para el intelectual o el artista. Releyendo los signos entre sí, produciendo itinerarios en el espacio sociocultural o en la historia del arte, el artista del siglo veintiuno es un semionauta. […] ¿Y si la creación artística pudiera hoy compararse a un deporte colectivo, lejos de la mitología clásica del esfuerzo solitario? […] Lo que podríamos llamar interculturalismo se basa en un doble diálogo: aquel que el artista mantiene con su tradición, y al que se agrega un diálogo entre esta tradición, y el conjunto de valores estéticos heredados del arte moderno que fundan el debate artístico internacional. Los artistas interculturales fraguan sus vocabularios en la matriz modernista y releen la historia de las vanguardias a la luz de sus respectivos entornos visuales e intelectuales específicos.»
- Títol: Los artistas son semionautas.
- Autors: Nicolas Borriaud
- Idioma: Castellano
- Els artistes són semionautes (PDF)


