L’espai blanc-buit. La taula, tan gran. Tan gran que, de moment, no ha fet funcions de taula aglutinadora, sinó d’espai auxiliar. La trobada s’ha concentrat en un racó -el racó de discussió- davant de la paret buida que hem anat omplint. Mickey ha obert la sessió reflexiva, acompanyat de la “trampa”. Punt zero: no llocs. Els llocs els definim nosaltres mateixos. El no lloc és l’espai no viscut. El lloc és l’espai viscut, l’espai proper, on hi establim vincles, del qual tenim memòria. El lloc també és espai públic, apropiat, que l’individu fa seu, que dota de sentit segons el seu “jo” cultural i el seu “jo”… resistent, contradictori (?). Continueu…
