Els programes gràfics complementen les tècniques clàssiques: podem començar un treball en forma d’esbós al llapis o tinta, o qualsevol tècnica convencional, i acabar-lo en l’ordinador. També és possible conduir-ho al revés: escanejar una pintura o imatge i aplicar tot un seguit de filtres en l’ordinador.
L’ordinador revoluciona la forma que es porten a terme determinades tasques; coses laborioses es converteixen en tasques molt simples i ràpides. Copiar una imatge, sencera o en part, és molt senzill. L’original deixa de tenir sentit com a tal una vegada s’ha digitalitzat.
Les còpies són exactament equivalents a l’original. És molt fàcil aplicar variacions de color i filtres que alteren significativament la imatge, per a trobar l’efecte més adequat sense destruir el “original” i en poc temps. ·
Els efectes fotogràfics o visuals s’apliquen instantàniament i de forma reversible.
Es fomenta l’experimentació, perquè una imatge no és més que una possibilitat més; pot guardar-se qualsevol prova, tornar sobre els nostres passos, mai s’esgota la pintura ni es trenquen els instruments… Tot això ha canviat el procés de disseny gràfic per a molts dissenyadors.
Abans havia d’invertir-se molt més temps en la creació d’un producte definitiu; al triar una opció pràcticament s’havia de deixar fora qualsevol altra opció,
Ara tenim molta més llibertat per a explorar diferents alternatives, i donar els tocs finals a diferents opcions, ja que no es perd temps en fases com l’acolorit o l’aplicació de la tipografia. I a sempre amb la tranquil·litat de tenir una còpia a punt per a seguir provant possibilitats, sense que ens costi un treball extra preparar-la. Gairebé tots els il·lustradors i dissenyadors professionals actuals han adoptat (almenys en part) les tècniques de treball digital, sigui amb vectors, sigui en mapa de bits o una combinació d’ambdós.
