Cauen les torres de sucre i no ens sabem estar de proclamar el miratge dels sentits. Busquem un lloc on amagar-nos, correm cap als suburbis, vesprals. Volem cloure els ulls però hem oblidat que ens manquen les parpelles per capturar perplexitats. I ens mor la set als llavis. I ens mata la dolçor.