ESPAIS ORFES
Els membres del grup QUELCOM de processos de creació col·lectiva vam encetar el nostre procés creatiu a partir d’una discussió a l’entorn del concepte de no-lloc, definit per l’antropòleg Marc Augé com espai de trànsit i, per tant, mancat de vincles afectius i de memòria col·lectiva o individual (aeroports, autopistes, centres comercials, parcs temàtics, etc.).
Tot i el caràcter seductor del concepte, vam arribar a la conclusió que qualsevol espai en el moment que és viscut per una persona es converteix, gràcies a aquesta experiència, en un lloc. Els no-llocs, doncs, serien simplement espais no viscuts; qualsevol indret és inevitablement un lloc des del moment que una mirada, una acció o un discurs el reconeix.
Per tant, vam orientar la nostra reflexió artística cap a l’espai viscut, per intentar analitzar de quina manera les persones integren l’espai habitat en la seva vida quotidiana. Vam intentar aproximar-nos a la mirada individual dels usuaris habituals i/o ocasionals de diverses places de la ciutat (Vella, Nova, de Ca n’Anglada, i de Ricard Camí).
D’aquesta experiència vam recollir prop de 200 fotografies, realitzades pels usuaris mateix de les places, que vam imprimir i utilitzar per crear un panell-mapa fragmentat, format per parts significatives. Al mateix temps, vam recollir el so que generaven aquests llocs per tal de fugir de la posició retiniana habitual i mostrar-les des d’una altra perspectiva sensorial. També vam convidar el públic a la construcció d’una maqueta experimental, amb terrossos de sucre i glaçons de gel, amb l’objectiu de fer-los partícips de la construcció d’un espai canviant.
L’experiència portada a terme a les places ens va permetre adonar-nos que una part dels seus usuaris es movia per l’indret seguint traçats rutinaris sense veure conscientment els espais que els envoltaven; o escollien unes zones d’activitat concrets deixant-ne d’altres de banda. Aquesta capacitat d‘abstracció ens mostrava que l’ús dels espais es presenta com una evidència; és a a dir, com quelcom pre-vist i, per tant, no vist.
Els membres del grup de creadors ens vam preguntar de quina manera es podien trencar aquestes rutines per fer-les evidents, i vam valorar diferents intervencions en l’espai públic que propiciessin una alteració de la conducta dels seus usuaris. Vam enumerar una sèrie d’espais que consideràvem adients per portar a terme aquest experiment; la tria definitiva ens va portar cap a indrets que es caracteritzaven per ser zones de trànsit (ponts, vies de comunicació o parades d’autobús); d’altres presentaven una certa indefinició, com els espais abandonats o el cel de la ciutat que ens remetia a una tipologia concreta de buit.
Aquesta valoració ens va portar a considerar una idea de Fredric Jameson sobre els mapes cognitius: qualsevol persona genera un mapa personal de la seva rutina, que és difícil d‘alterar. Els conceptes de buit i abandonat ens acabarien d’apropar cap al descobriment d’una nova categoria d’espai que suposadament trencaria l’evidència perquè esdevindria quelcom no previst. D’aquesta manera, i després d’un procés de recerca i classificació de diversos espais de la ciutat, vam arribar a la definició d’una possible nova categoria: els espais orfes.
Definim espai orfe com aquell que, en certa mesura, és fruit de la incoherència; la traducció d’un projecte arquitectònic-urbanístic del plànol a l’espai real genera espais inoperants i afuncionals, fruit d’una mala gestió de l’espai. Són residuals, no reconeguts i, per tant, no poden ser considerats llocs. Estan mancats de temps psicològic i al marge de la realitat evident. Però considerem que són dignes perquè evidencien, de manera inevitable, l’existència dels nostres traçats rutinaris urbans; perquè representen la possibilitat que tenim, com a éssers humans, d’aturar-nos i ancorar la nostra mirada en un altre espai, de sortir del nostre mapa habitual.
Vam decidir actuar sobre aquests espais orfes. Obrir-los a la mirada, encara que aquest mateix fet els fes desaparèixer… al menys per uns instants. Ara busquem nous espais orfes per integrar-los en un projecte que hem construït dins de Google maps i que està a l’abast de tothom. I obrim aquesta recerca a tothom que vulgui participar amb la incorporació de nous espais. Buscar espais orfes és acostar-se a l’entorn urbà propi amb els ulls més oberts, més atents, mentre ens allunyem de l’evidència en la qual ens movem en la rutina dels dies.
Alfons Freire, Javier Gamboa, Pere Giménez, Roser López Monsó, Xavi Martínez Soler.
