Nota 01 | 22 de juny de 2010
El grup de creadors Quelcom’10 inicia el seu treball el 22 de juny. Aquesta primera trobada serveix per plantejar alguns temes de funcionament i resoldre dubtes per part de l’organització. D’altra banda, les primeres idees sobre el tema a tractar (la privacitat) comencen a ser verbalitzades espontàniament i a generar discussió entre els artistes.
El treball col·lectiu, el temps disponible i el tema a tractar
A grans trets, aquest és el guió temàtic de la primera trobada. Els creadors veuen el treball col·lectiu, a punt de ser emprès, com una tasca interessant, engrescadora; suposa el contrapunt al treball en solitari portat a terme habitualment; comporta la possibilitat de contraposar punts de vista diferents. L’organització del temps és motiu de reflexió, és vista com una garantia no només de l’èxit final del procés sinó també com a marc adequat per al desenvolupament del treball d’una manera harmònica; establir algun tipus de pauta resulta necessari, és una garantia, una seguretat. En general el tema proposat (la privacitat), resulta molt atractiu per als creadors, perquè se’l senten proper, i perquè el veuen, d’entrada, com a calidoscòpic.
De la privacitat a la intimitat
Durant el transcurs d’aquesta primera trobada es perfila un tema (o subtema): la intimitat. Privacitat, intimitat? On cal situar els límits? Pensar en aquests conceptes genera un debat sobre la seva definició. La intimitat està associada a relacions i situacions d’amistat concretes, eròtiques i materno/paternofilials, per exemple; té una connotació més emocional, visceral fins i tot. La intimitat s’entén ubicada més en l’interior de la privacitat.
A Cristina Borobia, la intimitat la porta al retrat, però també a mirar, indiscreta, per la finestra; al fet d’observar l’altre (un observador potencial que pot mirar o no algú).
Estela Ruiz, se situa directament en el punt de vista de l’observador: aquell que mira és qui defineix la intimitat, és qui converteix alguna cosa en íntima o no pública (perquè és vista per altri); és l’espectador qui esdevé transgressor, apunta Iz.
La (con)fusió entre allò públic i allò privat
Helena Kotnik apunta que l’accessibilitat a la informació no equival a informació pública, pot suposar tot el contrari. La informació pública pot esdevenir privada, tot dependrà del nombre de persones que hi accedeixin, i o tant dels filtres o barreres prèviament establerts.
És el mateix individu, doncs, qui converteix quelcom en públic o privat?
