Els membres del grup QUELCOM de processos de creació col·lectiva vam encetar el nostre procés creatiu a partir d’una discussió a l’entorn del concepte de no-lloc, definit per l’antropòleg Marc Augé com espai de trànsit i, per tant, mancat de vincles afectius i de memòria col·lectiva o individual (aeroports, autopistes, centres comercials, parcs temàtics, etc.).

Tot i el caràcter seductor del concepte, vam arribar a la conclusió que qualsevol espai en el moment que és viscut per una persona es converteix, gràcies a aquesta experiència, en un lloc. Els no-llocs, doncs, serien simplement espais no viscuts; qualsevol indret és inevitablement un lloc des del moment que una mirada, una acció o un discurs el reconeix.
Per tant, vam orientar la nostra reflexió artística cap a l’espai viscut, per intentar analitzar de quina manera les persones integren l’espai habitat en la seva vida quotidiana. Vam intentar aproximar-nos a la mirada individual dels usuaris habituals i/o ocasionals de diverses places de la ciutat (Vella, Nova, de Ca n’Anglada, i de Ricard Camí).

D’aquesta experiència vam recollir prop de 200 fotografies, realitzades pels usuaris mateix de les places, que vam imprimir i utilitzar per crear un panell-mapa fragmentat, format per parts significatives. Al mateix temps, vam recollir el so que generaven aquests llocs per tal de fugir de la posició retiniana habitual i mostrar-les des d’una altra perspectiva sensorial. També vam convidar el públic a la construcció d’una maqueta experimental, amb terrossos de sucre i glaçons de gel, amb l’objectiu de fer-los partícips de la construcció d’un espai canviant.

L’experiència portada a terme a les places ens va permetre adonar-nos que una part dels seus usuaris es movia per l’indret seguint traçats rutinaris sense veure conscientment els espais que els envoltaven; o escollien unes zones d’activitat concrets deixant-ne d’altres de banda. Aquesta capacitat d‘abstracció ens mostrava que l’ús dels espais es presenta com una evidència; és a a dir, com quelcom pre-vist i, per tant, no vist.

Els membres del grup de creadors ens vam preguntar de quina manera es podien trencar aquestes rutines per fer-les evidents, i vam valorar diferents intervencions en l’espai públic que propiciessin una alteració de la conducta dels seus usuaris. Vam enumerar una sèrie d’espais que consideràvem adients per portar a terme aquest experiment; la tria definitiva ens va portar cap a indrets que es caracteritzaven per ser zones de trànsit (ponts, vies de comunicació o parades d’autobús); d’altres presentaven una certa indefinició, com els espais abandonats o el cel de la ciutat que ens remetia a una tipologia concreta de buit.

Aquesta valoració ens va portar a considerar una idea de Fredric Jameson sobre els mapes cognitius: qualsevol persona genera un mapa personal de la seva rutina, que és difícil d‘alterar. Els conceptes de buit i abandonat ens acabarien d’apropar cap al descobriment d’una nova categoria d’espai que suposadament trencaria l’evidència perquè esdevindria quelcom no previst. D’aquesta manera, i després d’un procés de recerca i classificació de diversos espais de la ciutat, vam arribar a la definició d’una possible nova categoria: els espais orfes.

Definim espai orfe com aquell que, en certa mesura, és fruit de la incoherència; la traducció d’un projecte arquitectònic-urbanístic del plànol a l’espai real genera espais inoperants i afuncionals, fruit d’una mala gestió de l’espai. Són residuals, no reconeguts i, per tant, no poden ser considerats llocs. Estan mancats de temps psicològic i al marge de la realitat evident. Però considerem que són dignes perquè evidencien, de manera inevitable, l’existència dels nostres traçats rutinaris urbans; perquè representen la possibilitat que tenim, com a éssers humans, d’aturar-nos i ancorar la nostra mirada en un altre espai, de sortir del nostre mapa habitual.

Vam decidir actuar sobre aquests espais orfes. Obrir-los a la  mirada, encara que aquest mateix fet els fes desaparèixer… al menys per uns instants. Ara busquem nous espais orfes per integrar-los en un  projecte que hem construït dins de Google maps i que està a l’abast de  tothom. I obrim aquesta recerca a tothom que vulgui participar  amb  la incorporació de nous espais. Buscar espais orfes és acostar-se a l’entorn urbà propi amb els ulls més oberts, més atents, mentre ens allunyem de l’evidència en la qual ens movem en la rutina dels dies.

Alfons Freire, Javier Gamboa, Pere Giménez, Roser López Monsó, Xavi Martínez Soler.

http://espaisorfes.org/

Va obrir l’acte Javier Gamboa, descobridor de l’esmentat espai i motivador de les inquisicions desenvolupades pel conjunt del grup al voltant del concepte d’espai orfe.

A continuació, Roser López Monsó va realitzar un breu discurs en el qual començar destacant que aquesta primera inauguració constituïa l’acte conclusiu de la segona etapa del projecte «No-llocs», corresponent a la convocatòria de 2009 de Quelcom.

Va recordar com el grup de treball, un cop definida la categoria, va considerar que calia passar a la pràctica, fent constatar d’una manera pública l’existència d’aquests espais a la ciutat, i que la millor manera de fer-ho era marcant-los com a tals.  També va indicar que s’havia escollit aquest espai perquè va ser el primer que va fixar l’atenció del grup —quan Javier Gamboa els va advertir de la seva existència molt propera a Amics de les Arts— que es va sentit atret subconscientment  per les seves característiques quan encara no tenien la categoria ben definida.

La intervenció —va prosseguir dient— ha de consistir en marcar, assenyalar l’espai, denominar-lo i evidenciar-lo d’aquesta manera als vianants. Una forma discreta però categòrica, ja que es bateja l’espai com si es tractés d’un carrer o una plaça, és a dir, com un espai no-orfe. No va negligir el fet paradoxal de que potser, amb l’acció d’assenyalar-lo, se’l converteix precisament en un espai no-orfe, però ho va relativitzar assenyalant que el grup no pretén crear veritats absolutes encarnades en conceptes estàtics i immutables.

Va acabar dient. «Inaugurar un espai orfe obre una nova etapa del projecte que ha de facilitar o promoure la reivindicació d’altres espais orfes de la ciutat o, fins i tot, d’altres localitats. Convidem a tothom que vulgui sumar-se a aquesta iniciativa a que s’informi i hi participi activament».

Per finalitzar la intervenció, Pere Giménez i Xavier Martínez van procedir a enganxar les dues plaques identificatives entre l’entusiasme del assistents.

Aquest divendres, 30 d’octubre, a les 19.00 hores, es farà l’acte d’innauguració oficial de l’«espai orfe» n. 0 que es troba al tram del Carrer del Passeig situat entre el carrer Nou de Sant Pere i la Plaça de Jacint Verdaguer, a Terrassa.

En primer lloc, Javier Gamboa i Roser López Monsó, membres del grup de treball de Quelcom 09, adreçaran unes paraules al assistents.

A continuació, Pere Giménez, Alfons Freire i Xavier Martínez Soler, membres del grup de treball de Quelcom 09, procediran a instal·lar un rètol informatiu.

Per cloure l’acte, els assistents podran departir amistosament tot prenent una copa de cava, per cortesia del grup organitzador de Quelcom 09, a l’establiment públic Camellia, a la cantonada dels carrers del Passeig i Nou de Sant Pere.

En primer lloc, va parlar Roser López Monsó que va fer un recorregut cronològic exhaustiu de les activitats desenvolupades pel grup de treball Quelcom 09. A continuació, Alfons Freire es va centrar en el concepte de «espai orfe» —originat en les observacions de les derives psicogeogràfiques de Javier Gamboa—, va explicar el procés de la seva concepció en debats intensos i va assajar una definició. Per tancar la intervenció dels membres del grup de treball, Pere Giménez i Xavier Martínez van mostrar i comentar alguns dels espais orfes establerts a la ciutat de Terrassa.

Per acabar l’acte, el grup organitzador va presentar als assistents la web www.quelcom.org  i diversos audiovisuals breus que repassen somerament  les activitats realitzades i anuncien altres més extensos que documentaran de manera més detallada totes les activitats realitzades: conferències, tallers, experiències, debats, accions…

Un lloc orfe es un espai dintre del món habitat que es caracteritza per la seva incoherència. Són espais residuals invisibles per a la nostra rutina. Resten al marge de la vida quotidiana i comporten una relació de disconfort amb el medi.

El grup de treball de Quelcom 09 va dedicar la jornada del divendres a fer una visita per tot Terrassa a la recerca de nous espais orfes. Es va recollir documentació gràfica i ara mateix el grup treballa en una definició dels espais orfes i la seva qualificació.

El punt de partida inicial del taller “T’agradaria arribar els orgasmes més fàcilment?” va ser una posició crítica respecte el mercat de consum, la immediatesa i l’anulació de la creativitat individual; així com la reivindicació d’una tècnica tradicional (el brodat) i de les seves possibilitats plàstiques a partir d’una nova utilització.

El taller va ser pensat com a trobada informal, acte social i relacional, en definitiva: com la creació d’un espai d’aprenentatge on compartir una experiència creativa. Com un espai per reivindicar el temps d’execució, valuós i lent, com a part de la creació individual i, alhora, convertir l’experiència en un acte poètic.

El punt de partida de la creació artística va ser la poesia visual i objectual; com a procés constructiu de sentit i bellesa mitjançant la utilització de figures retòriques, conscient o inconscientment, i l’expressió individual, íntima. El taller va consistir en la construcció de sentit poètic a partir de la combinació d’un dibuix (un nu femení) per a ser brodat, un objecte i una paraula que els participants van haver d’escollir i integrar en la composició. A aquests elements s’hi afegien les possibilitats plàstiques, a explorar, de la tela i del fil.

Els assistents van realitzar el brodat amb punt de costura i/o punt de tronc; punts senzills però que permeten realitzar un traç lineal. El fet de tractar-se d’un procés d’execució reflexiu en un primer moment, i lent i potenciador de les habilitats manuals, després, així com d’un procés de descoberta de nous recursos expressius, va convertir aquesta l’experiència plàstica en una activitat molt gratificant.

A continuació us mostren alguns dibuixos i esborranys que va aportar Javier Gamboa a la seva exposició efímera, diminuta i, a vegades, tènue, gairebé incorpòria, evanescent…

Aquí, a continuació, us mostren els dibuixos que va aportar Pedro Giménez.