Iz, artista visual i membre del grup Quelcom’10, realitzarà una intervenció al carrer Major de Terrassa que consta de diferents elements que conviden a la interacció del públic i que juga amb els rols d’observador i d’observat, creant un discurs sobre la “Privacitat”, el leitmotiv del Quelcom’10.

Aquesta intervenció forma part de l’obra individual que l’artista brasilenya presentarà a la Sala de Creació d’Amics de les Arts (Carrer Teatre 1, Terrassa) juntament amb la resta d’integrants del grup de creadors Quelcom’10; Cristina Borobia, Juan Carlos Estudillo, Helena Kotnik i Estela Ruiz.

• Hora: 18h < 20h
• Lloc: MILAR-PALOMA, Carrer Major 12, Terrassa
• Artista: IZ

Des de l’organització del projecte, Quelcom – Processos de creació col·lectiva, volem agraïr especialment la col·laboració del comerç MILAR-PALOMA qui ens cedirà el seu aparador i varis televisors.

Hi ha hagut un punt de coincidència entre el taller de Javier Gamboa (dissabte 26 de setembre) i el d’Alfons Freire (diumenge 27 de setembre): unir punts. M’explico: un dels projectes als quals es va referir Javier Gamboa, en la preparació de la part pràctica del seu taller, fou el d’un web en el qual hom hi podia penjar fotografies d’un mateix o d’amics i familiars, però en les quals es mostrés com s’havien unit les pigues corporals, de manera que formessin un dibuix (figuratiu o abstracte). Alfons Freire avui s’ha aixecat de taula de sobte i ha penjat un paper a la paret, i ha marcat uns punts aleatòriament, i ha convidat tot seguit a un dels participants que els unís amb línies, de tal manera que, com passa amb les constel·lacions, aquells esparsos punts adquirissin un sentit. Atzar i sentit. (L’itinerari és una de les estratègies d’emergència del sentit: com l’itinerari que fa la mà que uneix punts.)

Una altra de les estratègies d’aprofitament de l’atzar per generar sentit proposades per Alfons Freire ha estat l’ús d’imatges (majoritàriament publicitàries, és clar) de revistes, les quals s’havien de combinar fragmentàriament de forma més o menys aleatòria (no explicarem els detalls, no fos cas que Alfons Freire volgués repetir l’experiència en altres contextos). El xoc imprevist fa saltar guspires de sentit.

El cas és que a mi m’ha fet pensar en Cortázar, un virtuós en l’extracció de sentit dels encontres no planificats. Explicava l’escriptor en un documental com li agradava de mirar les diferents capes de cartells publicitaris, fragmentats i molt malmesos els més vells, als murs dels carrers de París i com tot caminant s’anava deixant endur meditativament per les evocacions que en resultaven. És un exemple d’apropiació creativa per part de l’usuari dels llocs i els no-llocs, afegint-hi una capa (potser fugaç) que els transforma en llocs-altres. En la proposta de Cortázar s’uneix de forma subversiva l’itinerari i l’atzar de les imatges publicitàries. El repte és que això generi quelcom que vagi més enllà de la «vivència personal i intransferible» (si és que acceptéssim que existeix aital fenomen): el que podríem anomenar una obra d’art, la qual, com sembla que apuntava Javier Gamboa al seu taller, vol propiciar una comunicació, sense que necessàriament hagi de ser l’esmentada obra d’art un objecte físic, material, durador.

Als intents del pensament lògic de reduir l’atzar a ignorància de les causes, hi contraposava Alfons Freire l’activitat artística. El joc és el que uneix atzar i sentit. L’art, doncs, ens permet jugar amb la multitud d’imatges amb què inevitablement topem, de manera que hi trobem un sentit: la qual cosa no vol dir necessàriament que hi identifiquem un missatge o que les sapiguem explicar… De manera, diria jo, que ens puguem fer el propi itinerari —un lloc-altre— enmig dels llocs i els no-llocs.

Josep Maria Casasús Rodó

(Membre de Gep21)

Mira’m! Això pretén dir-nos el luxós rellotge des del paper brillant de la revista: «Mira’m! (em necessites per a què t’admirin…)».

En el joc d’atzar i sentit al qual ens ha convidat Alfons Freire, se m’ha imposat fer explícita l’aura —la mirada— que la publicitat injecta a les mercaderies. La mirada —segura de si mateixa, desafiant, mirada que aguanta les mirades— ocupa ara  el centre de l’esfera.

Contrast: la mirada d’un poeta, més aviat sorpresa o dubitativa; no gaire segura, em sembla, d’allò que està fent aquella altra persona, el fotògraf, amb el seu aparell. Malfiança o només impaciència poc dissimulada pel fet d’estar obligat a aturar el flux vital per un afer nimi (una fotografia)?

Deia el lema publicitari: «Más allá de lo que perciben…». Calia desactivar-lo: aquest «més enllà» era la fascinació de la mercaderia, el glamour de l’objecte de luxe: calia fugir de la espiral xucladora del mercat.

Hi surt, doncs, allò que perceben els sentits? No ben bé, puix que no hi ha  coses, sinó sols mirades: paisatges fotografiats per convidar a la mirada,  mirades injectades en les coses.  I sobretot, mirada consternada davant la cosa «càmera fotogràfica», al costat de la mirada a punt de disparar, com si fos un objectiu fotogràfic de la mateixa precisió que un fusell.

Per tal d’alliberar l’espectador d’una sobredosi, calia el llibre, car obre la nostra mirada a altres horitzons: mirada fluïda ara, camí de fugida, carretera enllà. A prendre l’aire.

(Josep M. Casasús Rodó és membre de Gep21 i del grup organitzador de Quelcom. La seva imatge ha estat produïda al taller «Atzar i sentit», dirigit per Alfons Freire, desenvolupat en el marc de Quelcom.)

Com a primera proposta de treball hem pensat treballar al carrer, el dimarts dia 29 i el dimecres 30; a les places: Plaça Vella i Plaça Nova, Plaça Ricard Camí i Plaça Terrassa Industrial (segle XXI). Realitzarem un investigació fotogràfica amb la col·laboració desinteressada del públic usuari de les places, a qui convidarem a fer fotografies sobre aquells racons o sensacions del lloc, sobre el que els agrada i els que no els satisfà. L’objectiu es elaborar un mosaic de mirades diverses sobre 4 indrets diferents, amb la intenció de mostrar com viuen, senten, entenen, usen, o voldrien que fossin alguns dels llocs-plaça de la Terrassa.

Les fotografies que la gent realitzi s’exposaran el divendres dia 2 d’octubre als Amics de les Arts, on també es portarà a terme un esdeveniment relacionat amb aquest primer experiment del grup de creació de Quelcom.