Aquest divendres, 16 d’abril de 2010, es presenta el documental que mostra les experiències i accions que es van dur a terme en l’anterior edició del projecte artístic “Quelcom’09, processos de creació col·lectiva”.

“Del no-lloc a l’espai orfe”, realitzat per Aleix Gómez i Ian Gehlhaar, explica, des del punt de vista dels membres del grup de creadors, les vivències i processos que es van generar a partir del tema central, els no-llocs. Després de diferents conferències sobre el tema, el grup de creadors va experimentar amb diferents propostes artístiques fins a arribar a l’espai orfe, que va ser el resultat de tot el procés.

El grup de creadors Quelcom’09 està format per Alfons Freire, Javier Gamboa, Pedro Giménez, Roser López i Xavi Martínez.

• Lloc: Amics de les Arts (C/ Sant Pere 46, 1er pis. Terrassa)
• Dia: 16 abril 2010
• Hora: 19.30h

Va obrir l’acte Javier Gamboa, descobridor de l’esmentat espai i motivador de les inquisicions desenvolupades pel conjunt del grup al voltant del concepte d’espai orfe.

A continuació, Roser López Monsó va realitzar un breu discurs en el qual començar destacant que aquesta primera inauguració constituïa l’acte conclusiu de la segona etapa del projecte «No-llocs», corresponent a la convocatòria de 2009 de Quelcom.

Va recordar com el grup de treball, un cop definida la categoria, va considerar que calia passar a la pràctica, fent constatar d’una manera pública l’existència d’aquests espais a la ciutat, i que la millor manera de fer-ho era marcant-los com a tals.  També va indicar que s’havia escollit aquest espai perquè va ser el primer que va fixar l’atenció del grup —quan Javier Gamboa els va advertir de la seva existència molt propera a Amics de les Arts— que es va sentit atret subconscientment  per les seves característiques quan encara no tenien la categoria ben definida.

La intervenció —va prosseguir dient— ha de consistir en marcar, assenyalar l’espai, denominar-lo i evidenciar-lo d’aquesta manera als vianants. Una forma discreta però categòrica, ja que es bateja l’espai com si es tractés d’un carrer o una plaça, és a dir, com un espai no-orfe. No va negligir el fet paradoxal de que potser, amb l’acció d’assenyalar-lo, se’l converteix precisament en un espai no-orfe, però ho va relativitzar assenyalant que el grup no pretén crear veritats absolutes encarnades en conceptes estàtics i immutables.

Va acabar dient. «Inaugurar un espai orfe obre una nova etapa del projecte que ha de facilitar o promoure la reivindicació d’altres espais orfes de la ciutat o, fins i tot, d’altres localitats. Convidem a tothom que vulgui sumar-se a aquesta iniciativa a que s’informi i hi participi activament».

Per finalitzar la intervenció, Pere Giménez i Xavier Martínez van procedir a enganxar les dues plaques identificatives entre l’entusiasme del assistents.

Al enregistrar-ho, encara no sabem perquè, les imatges estan invertides i el temps a càmera lenta. Aquests espais orfes amaguen algun secret més doncs sembla ser que modulen l’espai-temps. Deu ser per això que són tan difícils de trobar i també el motiu de que hagin conviscut durant tant de temps en les ciutats, invisibles per els qui hi conviuen en el dia a dia.

Hi haurà algun misteri més per descobrir en aquests espais?

L’equip d’organització Quelcom’09 vol agrair a tots/-es els/les participants que hagin col·laborat en aquesta obra col·lectiva i anònima. Si algun d’ells o elles està interessat/-da en rebre alguna imatge en alta resolució, poseu-vos en contacte amb l’organització. Gràcies!!

Els membres del grup de treball de Quelcom, iniciativa impulsada per Amics de les Arts, vam encetar la nostra acció creativa a partir d’una discussió a l’entorn del concepte de «no-llocs», definits per l’antropòleg Marc Augé com espais de trànsit (aeroports, autopistes, centres comercials, parcs temàtics…) mancats de vincles afectius i de memòria col·lectiva o individual. Tot i el caràcter seductor del concepte, vam arribar a la conclusió que qualsevol espai quan és viscut per una persona es converteix, gràcies a aquesta experiència, en un lloc. Els no-llocs, doncs, serien espais no viscuts; qualsevol indret és inevitablement un lloc quan una mirada, una acció o un discurs el reconeix. Per tant, la nostra reflexió es va orientar cap a l’espai viscut, per analitzar de quina manera les persones l’integren en la seva vida quotidiana, tot aproximant-nos a la mirada individual dels usuaris de diverses places de la ciutat.

Vam recollir fotografies, realitzades pels propis transeünts, per crear un panell-mapa fragmentari, format per parts significatives, que acompanyava el so que es genera a aquests llocs per tal de fugir de l’exclusivitat retiniana habitual i mostrar-los des d’una altra perspectiva sensorial. Aquesta experiència ens va permetre advertir que part dels usuaris es mou per l’indret seguint traçats rutinaris sense veure conscientment els espais que els envolten; o que escull unes zones d’activitat concretes deixant-ne d’altres de banda. Aquesta capacitat d‘abstracció ens mostrava que l’ús dels espais es presenta com una evidència; és a  dir, com quelcom pre-vist i per tant no vist.

Ens vam preguntar llavors quines intervencions en l’espai públic podien trencar aquestes rutines, i propiciar una alteració de la conducta dels usuaris, i vam  enumerar una sèrie d’espais adients per portar a terme aquestes experiències. La tria definitiva va caracteritzar aquest indrets com zones de trànsit (ponts, vies de comunicació, parades d’autobús…) o com zones indefinides, com els espais abandonats o el cel de la ciutat, que ens remeten a una tipologia concreta de buit.

Aquesta recerca ens va apropar una idea de Fredric Jameson sobre els mapes cognitius: qualsevol persona genera un mapa personal de la seva rutina, difícil d‘alterar. Els conceptes de «buit» i «abandonat» ens acabaren d’adreçar cap al descobriment d’una nova categoria d’espai que suposadament trenca l’evidència perquè esdevé quelcom no previst. D’aquesta manera, vam arribar a la definició d’una possible nova categoria: els «espais orfes».

L’espai orfe és aquell que és fruit de la incoherència: la traducció d’un projecte arquitectònic-urbanístic del plànol a l’espai real genera espais inoperants i afuncionals, fruit d’una mala gestió de l’espai. Són residuals, no reconeguts i, per tant no poden ser considerats llocs. Estan mancats de temps psicològic i són al marge de la realitat evident, però són dignes perquè evidencien l’existència dels nostres traçats rutinaris urbans; perquè representen la possibilitat que tenim d’aturar-nos i ancorar la nostra mirada en un altre lloc, de sortir del nostre mapa.

Els membres del grup vam decidir incidir sobre aquests espais orfes, obrir-los a la  mirada, encara que aquest mateix fet els fes desaparèixer per un instant. Ara prosseguim a la recerca de nous espais orfes per integrar-los dintre d’un projecte que hem construït dintre Google Maps i que està a l’abast de tothom que vulgui participar amb la incorporació de nous espais. Buscar espais orfes es acostar-se a l’entorn urbà propi amb els ulls més oberts, sortint de l’evidència en la que ens movem a la rutina dels dies.

En primer lloc, va parlar Roser López Monsó que va fer un recorregut cronològic exhaustiu de les activitats desenvolupades pel grup de treball Quelcom 09. A continuació, Alfons Freire es va centrar en el concepte de «espai orfe» —originat en les observacions de les derives psicogeogràfiques de Javier Gamboa—, va explicar el procés de la seva concepció en debats intensos i va assajar una definició. Per tancar la intervenció dels membres del grup de treball, Pere Giménez i Xavier Martínez van mostrar i comentar alguns dels espais orfes establerts a la ciutat de Terrassa.

Per acabar l’acte, el grup organitzador va presentar als assistents la web www.quelcom.org  i diversos audiovisuals breus que repassen somerament  les activitats realitzades i anuncien altres més extensos que documentaran de manera més detallada totes les activitats realitzades: conferències, tallers, experiències, debats, accions…